Carta dirigida a Catalunya Caixa

A l'atenció de T.M. de Catalunya Caixa,

El passat 5 de novembre les PAH’s catalanes us vam emplaçar a iniciar una negociació col·lectiva, donat que CX és l’entitat amb qui tenim més gent afectada per execucions i desnonaments a Catalunya. Des de llavors ens hem reunit en nombroses ocasions per revisar els més de 200 casos que us hem traslladat.

Un mes i mig després, constatem amb preocupació que no s’ha produït cap avenç significatiu. Hem parlat amb diferents responsables de l’entitat, hem recollit i entregat la documentació requerida per revisar els casos... però constatem que les coses van més lentes que mai.

Les persones afectades tenen cada dia la percepció més clara de que aquesta negociació col·lectiva no és més que una estratègia de CX per guanyar temps, evitant accions de protesta davant les seves seus, però sense cap intenció real de resoldre casos d’acreditada necessitat.

Us emplacem a que en el que queda del mes de desembre agilitzeu la tramitació de propostes de dació en pagament total, condonacions i lloguer social. Només d’aquesta manera les persones afectades podran creure que la negociació col·lectiva funciona. Si a principis de gener no s’aprecia un avenç molt considerable dels casos presentats i més resultats positius, entendrem que és cert que menyspreeu la bona voluntat demostrada per les PAH i en conseqüència ens plantejarem noves actuacions.

Atentament,

Assamblea de PAH’s catalanes, 15 de desembre de 2012

Manifest de la concentració


Avui cobra més força que mai recordar l’escrit amb les últimes paraules de Dimitris Christoulas, el jubilat de 77 anys i que  posava fi a la seva vida pegant-se un tir davant el Parlament grec, atabalat per les dificultats econòmiques per les quals travessava.

" El Govern de Tsolakoglou ha aniquilat tota possibilitat de supervivència per a mi, que es basava en una pensió molt digna que jo havia pagat pel meu compte sense cap ajuda de l'Estat durant 35 anys. I atès que la meva avançada edat no em permet reaccionar d'una altra forma (encara que si un compatriota grec agafés un kalashnikov, jo li recolzaria) no veig una altra solució que posar fi a la meva vida d'aquesta forma digna per no haver d'acabar furgant en els contenidors d'escombraries per poder subsistir. Crec que els joves sense futur agafaran algun dia les armes i penjaran de cap per avall als traïdors d'aquest país a la plaça Syntagma, com els italians van fer amb Mussollini en 1945 ".

Des d’aquest fet són molts els suïcidis que ha provocat aquest sistema devastador que és el capitalisme i han estat els produïts pels desnonaments.

Avui estem aquí per recordar i mostrar tota nostra solidaritat a María Victoria  assassinada pel capitalisme, que ha fet de l’habitatge un negoci per enriquir a uns pots.

Avui cobra més força que mai la nostra lluita contra el frau hipotecari.

Hi ha milers de famílies en situacions dramàtiques, sense poder pagar la hipoteca o a punt de deixar de pagar-la.  Moltes estan ja en fase d'execució hipotecària, per la qual cosa temen ser desnonades en els propers mesos. La mala regulació del sistema bancari espanyol fa que no només corrin el risc de perdre les seves cases i quedar-se al carrer, sinó també de mantenir part del deute, ja que ara els bancs estan taxant els mateixos habitatges a preus inferiors.

L'administració no està proposant cap solució. Lles actuacions del govern, no només no resol el problema sinó que ho ajorna i ho complica en augmentar els interessos. A més, els criteris d'aplicació deixen fora a les famílies en situació de major vulnerabilitat i en molts casos els bancs es neguen a aplicar-la, ja que no estan obligats.

Les persones hipotecades denunciem que som víctimes d'un frau hipotecari generalitzat i d'unes clàusules contractuals abusives. Van ser els bancs els que van facilitar i van atorgar hipoteques a pesar que molts de nosaltres no érem subjectes de crèdit i teníem uns ingressos baixos. Sobrevalorant la taxació de l'habitatge , inflant el preu, i augmentant així el deute contret. Però la llista d'irregularitats no acaba aquí: comissions abusives; contractació obligada d'assegurances cares i inútils; interessos variables referencials a l'euríbor més uns diferencials desorbitats; informació esbiaixada, quan no enganyosa, sobre possibles augments de la hipoteca, etc. Tot això amb una finalitat inequívoca: optimitzar beneficis i sortejar els controls de risc que tot sistema creditici raonable hauria de tenir.

A més d'aquest cúmul d'irregularitats i despropòsits, no podem oblidar la responsabilitat de les diferents administracions públiques que han desenvolupat una legislació que solament ha promogut l'accés a un habitatge en règim de propietat com a única forma d'accés a un habitatge estable i segura i que en la pràctica ha significat el sobreendeutament de les famílies, marginant altres formes d'accés a l'habitatge com el lloguer. El desgravament fiscal de la compra, la inestabilitat i inseguretat dels inquilins davant una llei d'arrendaments urbans que defensa els interessos del propietari, la desregulación del mercat hipotecari que permet hipoteques a 50 anys, la inexistència d'un parc públic de lloguer i la falta de control i restricció sobre el crèdit, han empès a milers de famílies a endeutar-se per sobre de les seves possibilitats per accedir a un habitatge.

A més els bancs, al costat d'immobiliàries, administracions i mitjans de comunicació, durant molts anys van repetir que llogar era tirar els diners, que era molt millor comprar i que els preus dels pisos mai baixarien. Sota aquestes condicions, immobiliàries, bancs i caixes van aprofitar aquest context objectiu i van dedicar tot el seu aparell propagandístic a incentivar la compra i el sobreendeutament.

Davants dels fets exigeix solucions. Solucions que són justes, possibles i que ja que s'estan aplicant en altres llocs:

a) Parar els desnonaments, tant de les famílies hipotecades com dels avalistes, fins que s'hagi trobat una solució a la seva situació. I garantir als afectats l'accés a justícia gratuïta per poder defensar-se en els processos d'execució. En qualsevol cas garantir que cap persona es quedi en situació de desemparament *habitacional: un Estat democràtic respectuós dels Drets Humans no pot permetre que milers de famílies es quedin al carrer alhora que milions de pisos romanen buits a l'espera de ser un negoci rendible.

b) Regular la dació en pagament, de manera que si el banc executa la hipoteca i es queda l'habitatge, el deute queda liquidada, com succeeix en altres països de la UE o a EUA. És un abús bancari que estiguin expulsant a la gent de les seves cases i damunt els exigeixin el pagament de 20, 50 o fins i tot 100 mil euros.

c) Conversió del parc d'habitatges hipotecats de primera residència en parc públic de lloguer social. Que l'administració forci a les entitats financeres a assumir els preus reals dels habitatges fent que els bancs renunciïn a un percentatge significatiu del deute hipotecari perquè, a continuació, l'administració compri l'habitatge a preu d'habitatge protegit de règim general i l'antic propietari pugui romandre en ella com a inquilí d'habitatge protegit, sempre que compleixi els requisits establerts per ser beneficiari de la mateixa. Així no només s'ajudaria a les famílies hipotecades, sinó que guanyaria tota la societat en augmentar el parc d'habitatge públic en lloguer. Una versió d'aquesta mesura s'està aplicant ja al País Basc, per la qual cosa es tractaria d'estendre-ho a la resta de comunitats autònomes.

d) Realització d'una Auditoria social sobre el funcionament del mercat hipotecari. Existeixen indicis fundats que ens indiquen que la ciutadania ha estat objecte d'un gran frau que ha de ser investigat per poder establir les responsabilitats d'entitats empresarials, bancàries, així com de les institucions públiques. La mateixa auditoria hauria d'aclarir on han anat a parar els beneficis milionaris que es van generar durant el boom immobiliari.

i) Establir els mecanismes, les reformes i les polítiques necessàries perquè l'accés a un habitatge adequat no torni a ser mai un negoci per a uns pocs i una esclavitud per a les famílies treballadores. En el cas del mercat hipotecari, establir per llei que el pagament de la quota mensual hipotecària en cap cas sigui superior al 30% dels ingressos de la persona o unitat familiar, a un termini màxim de 20 anys.
Convidem a les persones afectades a sumar-se a aquesta Plataforma: la unió és la millor manera que tenim ara per vèncer la por, les amenaces i els abusos dels bancs.

També convidem a entitats i col·lectius socials a recolzar les lluites PAHC, perquè és una tasca de tota la societat el forçar un canvi de model: de la bombolla immobiliària al dret a l'habitatge.

Així mateix, convidem a les administracions a establir un diàleg per avançar en l'aplicació d'aquestes mesures. Mentre aquestes no s'apliquin, anunciem que iniciarem mobilitzacions i les accions necessàries per fer respectar els nostres drets.

L’assassinat de la nostra amiga María Victoria  ens ha de continuar donant forces per continuar la nostra lluita per transformar aquest estat quo que ha fet de l’habitatge un negoci.

Cap agressió, sense resposta

L’habitatge, un dret social.

María Victoria , la teva mort es traduirà en lluita social per una societat més justa, igualitària i solidaria.


La PAHC Bages surt al carrer.

 Lectura del manifest de la concentració contra el genocidi bancari

video



Hem nascut


    No venim amb un pa sota el braç però si amb uns drets humans. I aixi neix la PAHC , un 2 de Desembre.


    La primera assemblea va ser un gran èxit de participació i idees, molt bona feina.



En Pau Llonch ve a fer una xerrada a la PAHC


    Mes de 150 persones van assistir a la xerrada que el Pau Llonch, membre de la PAHC Sabadell ens va fer a la PAHC. Va explicar el funcionament de la PAHC Sabadell i així ajudar-nos a crear la PAHC Bages.