Bages vs Popular


Dació a zero per l'Eva i el Jordi!

Avui hem tornat a sortir al carrer a lluitar pels drets de les nostres afectades.

Avui era el torn per l’Eva i el Jordi que portaven mesos i mesos negociant amb el Banco Popular sense resultats.
Avui era d’aquells dies que es preveia dur i llarg, dia de desgast, de donar-nos ànims les unes a les altres.
Avui ha estat un dia de nervis, d’incerteses, de patiment i alhora de solidaritat, companyonia, d’amor i amistat.


Avui ha estat un dia de cantar, reclamar, cridar, xiular, i tot el que calia per fer-nos sentir.
Avui ha estat un dia en que la ciutat de Manresa ha pogut conèixer de primera mà el que els bancs estan fent-nos a totes les afectades.
Avui ha estat un dia que el Passeig era més verd que mai.






I al final ha estat un dia de VICTÒRIA!


Victòria perquè hem aconseguit el que volíem: que el banc, per fi, acceptés la casa del Jordi i l’Eva per liquidar el seu deute i deixar-los lliures de càrregues financeres.

La història de l’Eva i el Jordi ve de llarg. Comença l’any 2000 quan decideixen comprar un terreny i començar a construir el que en el futur ha de ser la seva llar. Continua amb les successives disposicions del crèdit hipotecari que es van produint a mida que avança la construcció. Un cop tenen la seva llar, i en plena bombolla immobiliària, el banc els ofereix facilitats per adquirir una altra casa, reformar-la i poder-la vendre i així poder liquidar els deutes.
El problema fou que ja corria l’any 2007 i era molt a prop de punxar la bombolla immobiliària i entrampar a tantes i tantes famílies que, com ells, van creure en cants de sirena i van caure a les garres de les entitats financeres sense escrúpols que ens amaguen la lletra petita dels contractes.
Quan la família no va poder fer front al pagament de les dues hipoteques van aconseguir alliberar-se de la segona fent dació de l’habitatge amb un deute encara per pagar de més de 100.000€.
Va arribar un moment que no van poder seguir fent front als pagaments, i fa 9 mesos van descobrir que els havien estat embargant l’ajut familiar de poc més de 400€ cosa del tot il·lícita.
Van començar llavors les negociacions per aconseguir la dació de l’habitatge habitual per liquidar tot el deute pendent però el Banco Popular no els acceptava.
El penúltim capítol d’aquesta història va ser el dia que al Jordi el van retenir contra la seva voluntat a l'oficina de Sant Vicenç de Castellet.
L’últim capítol va ser fa dues setmanes quan l’oferta del banc va ser acceptar la dació però amb un deute de 100,000€ (Sí, CENT MIL!) “a pagar còmodament” (sic)
Per fi, avui, l’epíleg ha estat una gran victòria de la PAHC Bages que ha demostrat un cop més que si anem totes juntes ho podem aconseguir tot i, com diu el poeta “Carrers plens, cors grans i el cap ben alt. Som les que desobeïm, som l'esperança, som el present i farem el futur.”
SÍ QUE ES POT!


Gràcies a totes pel suport, els ànims i la solidaritat mostrada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada