Dació per l’Esther i el Quim
Una altra jornada de lluita. 10
hores resistint. Acompanyades de molts col·lectius. Ja sabeu qui sou. No cal
detallar-ho. Negociacions dures, Negociacions llargues. Negociacions
reiteratives. Negociacions que no porten enlloc.
A dins som prop de 40. A fora
comencen a arribar els amics i amigues. A les 6 del vespre ja som moltes les
persones que demanem una solució a Banc Sabadell.
Al capvespre ha hagut de venir un
negociador de la central doncs els que hi havia a l’entitat no en sabien més.
Nosaltres seguíem, a dins i fora, totes juntes: “Del Banco Sabadell no nos
moverán”. “Quim, Esther, estem amb vosaltres”
Els de l’altra part surten a fer
un cigarret. Estan nerviosos? Tornen a entrar. Surten els nostres a prendre la
fresca i fer una cigarreta. Se’ls veu cansats però esperançats. Sembla que els
nous negociadors tenen més clar les coses.
Tornen a seure a negociar. Portem
ja 9 hores esperant una solució. L’oferta que ens han fet al migdia sona quasi
a insult. Els negociadors de l’oficina ja no hi són presents. Ara hi ha una mitjancera
professional. Tot això a dins. A fora seguim esperant notícies. Algú es mossega
les ungles. Les peques de la Chiqui Pahc prenen el megàfon i dirigeixen el cor.
Gent que passa, Gent que s’interessa. Gent que no ho entén. Gent que pregunta i
gent que ens recolza. Busos que passen i toquen la botzina. No ens diuen res...
Ara surten! I aquestes cares? No
hi ha solució? Volem informació...
Sí! Els ofereixen la dació
però... Ay! Què vol dir un però? Seguim fins que ens treguin aquest però.
Passen els minuts. Segueixen
negociant. Ara sembla que sí... Sí! SÍ!!!
Dació aconseguida!
Per fi! El Passeig esclata a
crits de “Sí se puede”. Des de la
Ben Plantada ens poden sentir.
Obren la porta. Ens podem
abraçar, besar, plorar, cridar, celebrar!
L’Esther i el Quim, després de
mesos i mesos negociant, rebent negatives, no tenint notícies, cansats de la
situació per fi poden respirar tranquils. Tenen la dació a zero que perseguíem
totes!
GRÀCIES A TOTES!
ENS TROBEM ALS CARRERS SEGUINT LA
LLUITA!
Aprofitem per dir que tot el que fem és
possible també gràcies al suport de tots els col·lectius que compartim l’espai de l’Ateneu la Sèquia i si has arribat fins aquí, passat pel seu blog i signa el manifest de suport.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada