Dació per l’Esther i el Quim

Dació per l’Esther i el Quim

Una altra jornada de lluita. 10 hores resistint. Acompanyades de molts col·lectius. Ja sabeu qui sou. No cal detallar-ho. Negociacions dures, Negociacions llargues. Negociacions reiteratives. Negociacions que no porten enlloc.

A dins som prop de 40. A fora comencen a arribar els amics i amigues. A les 6 del vespre ja som moltes les persones que demanem una solució a Banc Sabadell.

Al capvespre ha hagut de venir un negociador de la central doncs els que hi havia a l’entitat no en sabien més. Nosaltres seguíem, a dins i fora, totes juntes: “Del Banco Sabadell no nos moverán”. “Quim, Esther, estem amb vosaltres”

Els de l’altra part surten a fer un cigarret. Estan nerviosos? Tornen a entrar. Surten els nostres a prendre la fresca i fer una cigarreta. Se’ls veu cansats però esperançats. Sembla que els nous negociadors tenen més clar les coses.

Tornen a seure a negociar. Portem ja 9 hores esperant una solució. L’oferta que ens han fet al migdia sona quasi a insult. Els negociadors de l’oficina ja no hi són presents. Ara hi ha una mitjancera professional. Tot això a dins. A fora seguim esperant notícies. Algú es mossega les ungles. Les peques de la Chiqui Pahc prenen el megàfon i dirigeixen el cor. Gent que passa, Gent que s’interessa. Gent que no ho entén. Gent que pregunta i gent que ens recolza. Busos que passen i toquen la botzina. No ens diuen res...

Ara surten! I aquestes cares? No hi ha solució? Volem informació...

Sí! Els ofereixen la dació però... Ay! Què vol dir un però? Seguim fins que ens treguin aquest però.  

Passen els minuts. Segueixen negociant. Ara sembla que sí... Sí! SÍ!!!

Dació aconseguida!

Per fi! El Passeig esclata a crits de “Sí se puede”. Des de la Ben Plantada ens poden sentir.

Obren la porta. Ens podem abraçar, besar, plorar, cridar, celebrar!

L’Esther i el Quim, després de mesos i mesos negociant, rebent negatives, no tenint notícies, cansats de la situació per fi poden respirar tranquils. Tenen la dació a zero que perseguíem totes!

GRÀCIES A TOTES!

ENS TROBEM ALS CARRERS SEGUINT LA LLUITA!

Aprofitem per dir que tot el que fem és possible també gràcies al suport de tots els col·lectius que compartim l’espai de l’Ateneu la Sèquia i si has arribat fins aquí, passat pel seu blog i signa el manifest de suport.