dijous, 29 de maig de 2014

Un altre frau de pla d'habitatge del govern



La Generalitat presenta un Pla pel dret a l'habitatge insuficient i sense tenir en compte la PAH

Dimarts 27 de maig, el Conseller de Territori Santi Vila va anunciar en roda de premsa la creació d'un Pla per al Dret a l'Habitatge que ha quedat aprovat en forma de Decret  75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l'habitatge. Segons el conseller, un pla ambiciós que millorarà la situació de les famílies. Entre d'altres coses es van anunciar “480 milions d’euros a polítiques socials i econòmiques que beneficiaran 210.000 famílies”.
Des de la PAH portem cinc anys denunciant que les administracions públiques no estan a l'alçada de les circumstàncies, tampoc la Generalitat de Catalunya. La situació d'emergència habitacional exigeix mesures urgents i contundents. I fins ara la única que ha estat a l'altura per a impedir la vulneració sistemàtica del dret a l'habitatge a Catalunya ha estat la PAH.

A l'espera d'una valoració més global de les mesures que està anunciant de forma erràtica el govern de la Generalitat, les PAHs catalanes fem una primera valoració de l'anunci del conseller Vila i del Decret publicat al DOGC de 29 de maig.

No es reconeix l'emergència habitacional, deixen sense ajudes les famílies sense ingressos i privatitzen la gestió dels habitatges destinats a la inserció social

L’acord del govern no aclareix quines són les necessitats reals de Catalunya per fer front a l’emergència habitacional denunciada per la PAH i l’Observatori DESC.


  • Segons dades del Consell General del Poder Judicial des de 2007 i fins setembre 2013, a l'Estat Espanyol, ja s'ha arribat a 500.000 execucions hipotecàries. Catalunya és la Comunitat Autònoma que encapçala tots els rànquings, tant d'execucions hipotecàries com de desnonaments. El CGPJ comptabilitza 98.040 procediments d'execució hipotecària iniciats entre 2008 i 2013. A aquestes dades cal afegir-hi les que xifren en 16.008 els desnonaments produïts a Catalunya al 2013, el 67% dels quals van estar relacionats amb l'impagament del lloguer. En aquest context milers de famílies s'han vist privades del seu dret a l'accés a un habitatge digne. Augmentant les situacions de sense llar, infrahabitatge, sobre ocupació i ocupació d'habitatges i el grau de vulnerabilitat social dels qui hi han de recórrer.
  •  La necessitat d'habitatge social és molt alta com a conseqüència dels desnonaments, però també de la manca d'un parc públic o social on re allotjar les persones. Segons la Conselleria de Territori i Sostenibilitat a Catalunya els habitatges de lloguer social no arriben als 30.000 (un 1% del parc habitacional). Els bancs acumulen milers de pisos buits: segon l'informe Emergencia Habitacional en el Estado Español (Observatori DESC), Espanya és el país d'Europa que té més habitatge buit, un 13,7% del parc total (3 milions i mig de pisos segons el darrer cens estatal d’habitatge de 2011). Els pisos resten tancats amb una finalitat especulativa, incomplint la seva funció social.
  •  I la població catalana no pot accedir a l'habitatge: actualment a Catalunya més del 22% de la població està a l'atur. Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya en més de 200.000 llars tots els membres estan a l'atur, de les quals 95.000 no perceben cap ingrés.

El Decret deixa fora dels ajuts dels programes socials d’habitatge a les 95.000 famílies que no tenen ingressos per l’article 10 apartat 2 que regula les condicions de les persones que poden tenir accés als programes socials d’habitatge:
“a) Les persones que sol·licitin els ajuts d’aquests programes han de tenir els ingressos, els requisits i les condicions específiques que s’estableixen en les diferents convocatòries.”

És més aquest Pla d’habitatge privatitza la xarxa d’habitatges d’inserció social i deixa en mans de la beneficència aquest espai d’atenció als més empobrits, mitjançant l’art. 23:
La gestió dels habitatges d’inserció s’articula mitjançant la Xarxa d’habitatges d’inserció social (XHIS), integrada per les entitats sense ànim de lucre que gestionen els habitatges d’inserció, que han de tenir com a finalitat social l’atenció a persones amb risc d’exclusió.

Mesures poc efectives sobre l’habitatge buit

Catalunya té milers d'habitatges en desús principalment en mans dels bancs alhora que encapçala des de l'inici de la crisi els tristos rànquings de desnonaments.

La llei pel dret a l'habitatge catalana possibilita des del 2007 mobilitzar l'habitatge buit a través de sancions. Però la Generalitat defuig les seves competències i obligacions d'aplicar la llei per aconseguir habitatge social i ha estat la PAH la que ha forçat que més de cent ajuntaments catalans hagin provat la seva moció per recuperar habitatge en mans de les entitats financeres. Alguns d'ells, com Terrassa, ja estan aplicant aquestes mesures; i molts d'altres en vies de fer-ho.

Però l’acord del govern torna fer propaganda de l’avantprojecte de llei per l’impost als pisos buits. Una mesura impensable sense la pressió ciutadana sobre l'escàndol dels pisos buits (450.000 a Catalunya), però insuficient i que actua com a cortina de fum per intentar neutralitzar la campanya de mocions que la PAH, que el govern podria però que es nega a aplicar. La manca de voluntat d’aplicar realment mesures de pressió als bancs que acumulen milers de pisos buits, és ben evident en l’articulat del projecte de llei de l’impost als pisos buits que conté un article-trampa per dilatar encara més la seva aplicació. Volen esperar a tenir un reglament per poder definir com es concreta l'inici dels dos anys de desocupació, per iniciar el primer expedient a un banc.

"2.3. El còmput del termini dels dos anys establert a l’apartat 1 d’aquest article, s’inicia a partir de la data en què l’habitatge està disponible per ser utilitzat, en els termes que es determinin per reglament, i no hi ha causa que en justifiqui la desocupació. Cal, així mateix, que el subjecte passiu n’hagi estat titular de forma continuada durant aquests dos anys."

Ajudes econòmiques que arriben tard
L’acord de Govern preveu destinar 310 milions d’euros a ajuts de lloguer. El que no ens explica el govern és quantes famílies que van sol·licitar l’ajut del lloguer el 2013 (18.949 segons el power point que no especifica si són sol·licitats o concedits) i el tenen reconegut i concedit, han estat desnonades perquè no han cobrat l’ajut per manca de dotació pressupostària gràcies a les retallades[1].
Així doncs, en realitat, bona part dels diners d’aquest “nou pla” seran per pagar els ajuts endarrerits de 2013, si és que les famílies han aconseguit evitar ser desnonades.
A més l’Acord de Govern afirma que “Durant l’any 2014 tornaran a haver-hi ajuts a la rehabilitació en el conjunt de Catalunya” amb 170 milions d’euros. Un ajuts previstos en el Decret del dret a l’habitatge vigent que no s’aplicaven per les retallades, i que són absolutament insuficients.

Intermediació amb resultats dubtosos
La presentació del pla, va centrar-se en explicar els suposats èxits del govern en la intermediació per evitar desnonaments, tampoc dóna informació sobre els desnonaments produïts per execucions hipotecàries o per impagaments de lloguer i afirma que el 2013 va assolir 400 acords d’intermediació amb els banc en un 64% els casos.
Les PAH catalanes hem aconseguit milers de dacions en pagament i lloguers socials, una quantitat molt més importants que els acords aconseguit per la oficina d’intermediació del govern. A aquestes dades es suma la paralització de 1.135 desnonaments i el re allotjament de 1.180 persones en els blocs alliberats per l’Obra social de la PAH.

El govern no vol fer front als bancs i no escolta a la PAH
En resum, mentre el govern ens anuncia un frau de pla, prepara en connivència amb el poder judicial al servei dels bancs, el possible desallotjament de les 40 famílies de l’edifici del SAREB en el que viuen reallotjades 146 persones, 58 d’elles menors.
El pla d'habitatge anunciat per la Generalitat no ha estat dialogat amb els actors socials que portem anys denunciant la situació i oferint solucions a les famílies afectades, que coneixem el problema de primera mà. No ens explica les gravíssimes conseqüències de les retallades en les mesures previstes en els plans ja acordats i que sembla entestat en fer veure que fa quelcom, sense molestar els bancs veritables causants del problema. El govern actua tard, obligat per la pressió social i sense comptar amb els actors claus en la matèria, com és la PAH. La situació d'emergència habitacional requereix mesures excepcionals.
 
 



Relació de la llista de les 227 famílies sol·licitants d’ajuts a Manresa (oficina d’Habitatge FORUM) amb resolució desfavorable per exhauriment de partida.


dimarts, 6 de maig de 2014

Avantprojecte de llei de l’impost sobre els habitatges buits





Fa  més de cinc anys que les Plataformes  d’Afectades  per la Hipoteca  de Catalunya  reclamem mesures d’intervenció sobre els habitatges buits, donada la situació d'emergència habitacional que es  viu  a  Catalunya  i  a tot  l'Estat. Per  això  considerem  un  pas  endavant  que  el  Govern  Català s’hagi decidit a actuar en el sentit del que ja és un veritable clam popular. Tot i això, després de gairebé sis anys de crisi econòmica, més de 50.000 execucions hipotecàries a l’Estat (entre les que  Catalunya  encapçala  tots  els rànquings  amb  45  execucions  hipotecàries  diàries  durant  el 2013)  i  la  manca  de  recursos  públics  per  afrontar  una  situació  de  veritable  emergència habitacional (l’habitatge social suposa un 2% del parc a tot l’Estat, mentre que a 2011 la quantitat d’habitatge buit es xifrava en un 13,7%), el Govern actua tard i de manera molt tímida.
El passat 2 de maig el Govern de la Generalitat va treure a informació pública l’avantprojecte de llei  de l’impost  sobre  els habitatges  buits. Aquesta llei  grava  els  habitatges  d’empreses  que  portin  més  de  dos  anys  buits  sense  causa justificada,  a  través  d’una  quota  progressiva  de  500€,  825€  i  1.650€  en  funció  del  nombre d’immobles que s’acumulin. Així mateix, crea un registre de pisos buits durant més de dos anys.


Cinc mesos després de que la PAH posés en marxa la  campanya “moció PAH” per recuperar habitatge  buit  en  mans  de  les  entitats  financeres,  una  moció  aprovada  ja  en  més  de  100 ajuntaments catalans.
Per això no podem deixar de denunciar que l'impost sobre habitatges buits proposat pel govern, d’una banda, per rellevants que puguin semblar pel ciutadà, les quantitats previstes són irrisòries pels grans tenedors d’habitatge desocupat (les entitats bancàries i les seves immobiliàries) el que posa en dubte la seva efectiva capacitat de mobilitzar el parc en desús. De l’altre el requisit dels dos anys de desocupació endarrereix molt el moment d’intervenció de l’administració sobre els pisos buits i deixa fora un dels grans propietaris de pisos buits: la SAREB, o el anomenat banc dolent, creada a finals de 2012.
A través d’aquest projecte legislatiu la Generalitat podia avançar el moment d’intervenció sobre els pisos buits, però decideix no fer­ho i fixa el fet impositiu en el mateix  moment  en  el  que  pot  iniciar­se  l’aplicació  de  la  moció de  la  PAH.  La  moció  de  la  PAH preveu  la  possibilitat  de  requerir  l’ocupació  del  habitatge,  la  d’imposar-li  fins  a  tres  multes coercitives i, si es persisteix en la conducta, sancionar-la amb fins a 900.000 euros.
Així  doncs,  lluny  d’adoptar  una  actitud  ferma,  recolzant  els  municipis  que  ja  estan  aplicant aquests procediments o aplicar-los per si mateixa, la Generalitat s’ha decidit per regular un tribut que li permeti actuar de manera més simbòlica que real sobre el parc en desús. Per això, des de la  PAH  instem  a  la  Generalitat  a  que  emprengui  mesures  més  contundents  a  l'alçada  de  les circumstàncies, com ja està fent la ciutadania.




dijous, 1 de maig de 2014

Premi Oleguer Bisbal 2014



Volem agrair el reconeixement que ens fa la revista El Pou amb aquest premi a les manresanes d’actualitat-
Gràcies a El Pou, als lectors i lectores i a tota la ciutadania de Manresa i el Bages que ens fa costat.
Aquest premi és motiu de joia per fer-nos conscients que la nostra lluita arriba a molts racons de la ciutat i que, estem segures, la majoria de la població comprèn i es solidaritza amb la nostra causa.
Per altra banda ens dol saber que som actualitat no tan sols per mèrits propis si no també, en gran mesura, per demèrits de les nostres administracions locals, autonòmiques i centrals que amb governs cada cop més allunyats de la població, amb polítiques antisocials i de retallades de recursos i drets ens fan estar cada dia a peu de carrer per lluitar pel dret a l’habitatge, per la dignitat de les persones i per transformar aquesta societat fent-la més solidària, igualitària i justa, lluitant per allò que considerem legítim.
Som actualitat perquè hi ha gent que es queda sense cases mentre hi ha cases sense gent. L’administració disposa de les eines necessàries per mobilitzar el parc d’habitatge buit però demostra una manca total de voluntat política.
Som actualitat perquè patim una llei hipotecària amb més d’un segle d’antiguitat, que s’ha demostrat és contrària a la legalitat que marca el Tribunal d’Estrasburg, que està feta per afavorir SEMPRE als bancs, MAI als deutors.
Som actualitat també per les properes eleccions al parlament europeu, per la nostra “C” de Capitalisme, doncs som afectades també per aquest capitalisme neoliberal que ens imposa la troika europea amb retallades als serveis bàsics mentre es destina la major part dels nostres impostos a rescatar bancs directament o indirectament amb l’artifici del deute públic.
I seguirem sent actualitat, nosaltres i totes les PAHs de l'estat espanyol, mentre els partits polítics a l’ús mantinguin els seus lligams amb la banca tradicional. Seguirem sent actualitat mentre les administracions públiques a tots els nivells no demostrin la valentia suficient d’enfrontar-se amb els oligopolis que ens marquen les regles del joc. Serem actualitat mentre hi hagi qualsevol banc que desnoni famílies, que tot i quedar-se la casa vulgui mantenir aquestes famílies en la marginalitat obligant-les a fer-se càrrec de gran part del deute tot i haver-les esmerçat un dels seus drets bàsics: L'HABITATGE.
Desitgem poder deixar d’estar d’actualitat, ganes de "passar a la història". Això significaria que les persones tenen un habitatge digne, que tenen possibilitats de treballar dignament, de seguir amb la seva vida tot i haver caigut a la trampa de la bombolla immobiliària. Res ens faria més felices que arribar un dia i comprovar que la nostra lluita ha arribat a bon port. Sentir que el SÍ SE PUEDE amb que acompanyem les nostres accions és una realitat duradora. Que no haurem de patir setmana sí i setmana també per quantes noves afectades ens vindran a explicar el seu cas a la nostra assemblea.
Mentre això no arriba, seguirem actuant, seguirem lluitant i seguirem alçant la nostra veu en contra dels bancs, els governs de torn i tots els còmplices d’aquest entramat capitalista que ens allunya cada dia més d’una veritable democràcia.
Moltes gràcies novament a la revista, als seus lectors i lectores a Manresa i a tot el Bages pel premi i per fer-nos costat.