dijous, 19 de juny de 2014

Manifest pel dret a l’habitatge digne



Manifest pel dret a l’Habitatge digne

L’ajuntament de Manresa ha organitzat recentment una Jornada per explicar que fan els Serveis socials municipals “NECESSITATS DE MOLTS RESPOSTA DE TOTHOM”. Un títol que ens proposa que es resolguin els problemes de la crisi que empobreix a la majoria per enriquir uns quants, amb els esforços solidaris de tots els ciutadans.
Volem denunciar la realitat que l’ajuntament i el Govern amaga: els causants de la crisi són els bancs, els beneficiats els banquers, els còmplices els governants. Els malfactors continuen impunes, eludint les seves responsabilitats i a sobre els governants ajuden a tapar les seves injustícies demanant els recursos per mitigar l’empobriment a totes les persones de bona voluntat. D’aquesta forma, amb operacions solidàries de màrqueting televisat ajudeu a generar encara més beneficis als distribuïdors d’aliments que són les grans empreses que estan en la direcció del banc d’aliments, que organitzen recaptes per obtenir beneficis i publicitat gratis promovent practiques alimentàries que no són saludables. Per aquesta raó, a més de la lluita contra els desnonaments i el Dret a l’habitatge, des de la PAHC Bages i amb la col·laboració de tot l’Ateneu La Sèquia hem organitzat una Xarxa d’Aliments que cerca la satisfacció de les necessitats alimentàries des de l’empoderament i contra el malbaratament alimentari, en lloc de recórrer a la beneficència.

En aquesta jornada s’han presentat algunes dades sobre l’activitat dels serveis socials en la qual es diu que hi ha un 18% de població atesa quan els índex generals de pobresa superen de llarg el 25%.
La memòria es limita a enumerar l’activitat que es fa amb uns serveis socials dissenyats per uns moments en els quals la situació d’exclusió social era a Manresa molt inferior a l’actual.
Les dades mostren una intensa activitat d’entrevistes que denota que les professionals del treball social han de suportar una intensa pressió.
La memòria no fa un diagnòstic de la situació d’exclusió social a Manresa i per tant no valora les necessitats reals i per tant tampoc dóna cap informació sobre el nivell d’efectivitat de l’activitat realitzada. Ni es valora si la resposta és la que els empobrits de Manresa necessiten ni si els recursos i les respostes són adequades a les necessitats que s’han presentat davant dels serveis socials.
Quant a la dada més cridanera, la reducció de les persones ateses per serveis socials caldria contemplar moltes hipòtesis abans d’inferir d’aquesta informació que la resposta donada respon a les necessitats o que la resposta incideix molt favorablement davant de la pobresa, quan tots els altres indicadors generals ens confirmen que no para de créixer.
Podria ser que la gent necessitada deixés d’anar a serveis socials perquè no els hi ofereixen solucions?
O perquè la gent es veu obligada a buscar-se altres vies de resposta a les necessitats quan no pot esperar tres setmanes a ser escoltada?
No podria ser que centenars de persones han deixat de confiar en serveis socials i busquen resposta en altres vies de solució solidària que no són assistencials o de beneficència?

Segueix sent imprescindible diagnosticar la situació i avaluar la capacitat de resposta dels serveis socials municipals i explicar clarament a la ciutadania,  a més del que es fa, el que caldria fer.
Hem de saber dades de les persones i famílies que no tenen les condicions bàsiques per una vida digna:
  • Famílies amb tots els membres en atur
  • Famílies sense ingressos
  • Famílies que tenen problemes per alimentar-se
  • Infants en risc per mala alimentació
  • Famílies en risc d’exclusió per no poder pagar habitatge
  • Famílies que no poden pagar els serveis bàsics (aigua, gas, electricitat)
  • Famílies que viuen en situació d’infrahabitatge

La situació que ens trobem al carrer, si és que volem tenir una mirada oberta a les manifestacions de l’empobriment generalitzat, no és gens optimista.
I la realitat que ens trobem cada dia a la PAHC amb assemblees de 120 persones i vuit casos nous cada setmana no es corresponen amb el que ens diuen els informes de serveis socials. Malgrat la professionalitat i el compromís de les persones que treballen als serveis socials municipals, la resposta de les polítiques municipals és clarament insuficient i esbiaixada. Els responsables municipals ens amaguen la realitat, mentre pretenen traspassar la responsabilitat a la solidaritat (beneficència) de la societat sense assumir la seva responsabilitat.

I pel que fa concretament al dret de l’habitatge hem de denunciar que l’ajuntament no informa de l’activitat de l’Oficina d’Habitatge instal·lada a l’empresa municipal FORUM. No ens diu res de les famílies que els han denegat la prestació per insuficiència d’ingressos o per no tenir acreditats cinc anys de residència. Aquesta és una condició que es pot perdre quan es perd un contracte de treball. El que si hem pogut comprovar és que a les llistes de persones que no han cobrat les ajudes reconegudes el 2013 per esgotament de la partida pressupostària del Govern, hi figuren 227 persones. El fet és que segons la pròpia normativa, si es deixa de pagar tres mesos es perd el dret a l’ajuda. L’ajuntament ens hauria de respondre: Quantes d’aquests famílies han acabat desnonades per no poder pagar unes ajudes reconegudes?.
EL Consell General del Poder Judicial ha fet públiques les dades de desnonaments del darrer any 2013. Amb aquestes dades es constata que la província de Barcelona s’han practicat un total de 11.101 desnonaments (el trist rècord de totes les províncies espanyoles) de les quals 2.329 desnonament són execucions hipotecàries i la resta, 8.127 són desnonaments de famílies que vivien en pisos de lloguer.
El govern, de forma cínica ha presentat a bombo i plateret un nou pla d’habitatge 2013 -2016 que és en realitat la dotació de les partides per a les ajudes que no va pagar des del 2013. Les PAH hem denunciat que aquest pla és en realitat un frau.

Més encara, l’ajuntament de Manresa no ens informa de les situacions d’infrahabitatge. De persones sense ingressos que malviuen en habitacions prestades o rellogades o de famílies que viuen amuntegades en pisos o senzillament que han ocupat un pis abandonat o un local o qualsevol racó. No ens ho inventem. Càritas ha informat en la seva memòria de 2013 que fan seguiment i acompanyament a 350 famílies (de vegades persones soles) de les quals el 70% no tenen cap ingrés ni ajuda econòmica regular, i el 50% viuen en habitacions o en “pisos de rotació abandonats”.

El cas és que aquestes informacions són la base del Pla d’habitatge que l’ajuntament de Manresa es va comprometre a revisar quan va aprovar la moció per multar el pisos buits que són propietat de bancs, el 16 de gener de 2014. Desprès de mig any, estem en el mateix punt. Ni sabem, quants pisos buits són propietat de bancs, ni s’ha fet cap pas per conèixer les necessitats reals d’habitatge social de Manresa.

La lluita solidària de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme del Bages pot explicar en veu alta, perquè vol ser la veu dels que els hi és negada, ja que : 
  • Portem ja 18 mesos  de lluita al carrer
  • Més de 100 persones a cada assemblea setmanal 
  • Persones de tots els orígens treballant juntes en la mateixa lluita
  • Centenars de persones que deixen de sentir-se culpables per saber-se víctimes
  • Centenars de persones que s'enfronten als usurers que els volen enfonsar la vida
  • Centenars de persones que descobreixen la força de la veritat, la solidaritat  i la lluita per la justícia 
  • 52 Dacions en pagament obtingudes
  • 6 Condonacions de deute obtingudes
  • 20 Lloguers socials obtinguts dels bancs 
  • 10 pisos per a inserció social per a l'ajuntament procedents d’una ocupació de la Obra Social de la PAHC 
  • Un bloc ocupat Obra Social PAHC Bages: 27 Persones (12 menors) re allotjades a l'Obra Social 
  • Participació activa a la Xarxa d’Aliments
  • Impulsores de l’Aliança contra la Pobresa Energètica del Bages
Per tot plegat, fent molt més que les institucions, des de la lluita de la PAHC Bages, podem dir que estem contribuint des del carrer a fer efectiu el dret a l'habitatge a Manresa i la comarca, i amb aquesta legitimitat exigim respostes concretes del compromisos que l’equip de govern municipal ha pres en el Ple de l’ajuntament i davant de la ciutadania de Manresa.

Manresa 19 de juny de 2014.