dimecres, 31 de desembre de 2014

Feliç 2015




Aquest any ha estat un any amb molta activitat. Hem aconseguit desenes de dacions, hem fet ocupacions a bancs, accions al carrer, aturat desnonaments, manifestacions pel dret a l’habitatge i hem consolidat l’Obra Social amb dos nous blocs de la SAREB recuperats.
Ha estat un any d’amor i lluita, com la cançó dels Kòdul.
Hem estat 3 cops al ple de l’ajuntament de Manresa presentant mocions en defensa del dret a l’habitatge i de la garantia de subministraments d’aigua, llum i gas amb les nostres germanes de l’Aliança contra la Pobresa Energètica del Bages nascuda precisament aquest mes de juny. El mateix hem fet a altres poblacions de la comarca.
Hem celebrat els dos anys d’existència amb unes setmanes farcides d’actes, que es perllonguen fins el proper dia 16.
Hem lluitat també contra el feixisme i el racisme donant suport a campanyes com “No alimentis el Racisme” o “Tanquem els CIEs”.
Hem seguit defensant l’Ateneu la Sèquia com casa nostra i com espai per compartir amb la ciutat i la ciutadania.
Hem rigut, hem plorat, ens hem abraçat i petonejat, ens hem enfadat i ens hem perdonat, hem ajudat i ens hem deixat ajudar, i, en definitiva, ens hem empoderat unes a les altres totes les persones que en algun moment hem format part de l’assemblea, per breu que hagi estat el nostre pas.
Hem hagut de dir adéu a unes mentre en saludàvem de nouvingudes.
Hem volgut estar presents allà on la nostra veu podia ser escoltada, i hem sabut cridar ben fort quan se’ns ha volgut emmudir.
Acabem l’any dient prou a falses promeses i a esperances defraudades. Acabem l’any demanant solucions reals i definitives per als greus problemes d’habitatge que patim les persones que vivim a la comarca.
Acabem l’any amb l’inici de recollida de signatures d’una nova ILP de mesures urgents per fer front a l'Emergència Habitacional i a la Pobresa Energètica amb la qual pretenem deturar d’una vegada els desnonaments, els talls de subministraments i altres atacs que patim les persones que degut a la nostra situació econòmica no podem fer front a les despeses mínimes per garantir una vida digna a nosaltres i les nostres famílies.
En definitiva, un any farcit d’aprenentatges mutus, estimació i companyonia, solidaritat i germanor i de saber que sempre ens tenim unes a les altres per ajudar-nos mútuament.
Desitgem que l’any 2015 sigui l’any d’aconseguir més justícia, més drets per a les persones, l’any que s’aprovi la ILP que està en marxa, l’any que ens mereixem totes plegades.
Per un 2015 ple de justícia social!
PAHC Bages
 

dimarts, 23 de desembre de 2014

L'ajuntament de Manresa ignora les nostres demandes


El pressupostos municipals de Manresa ignoren les demandes de la PAHC Bages 

Els membres de la PAHC que vàrem escoltar més de tres hores de debat dels pressupostos 2015, a més d’indignats per dos anys d’incompliments dels compromisos de l’equip de govern, vàrem sortir molt preocupats perquè el debat ens va fer veure que ni govern ni oposició entren en les qüestions de fons del problema de les polítiques socials i d’habitatge de la ciutat.

Es va parlar de FORUM. Concretament el regidor d’hisenda va dir que “no servia per a la funció per a la qual havia estat creat que era la rehabilitació d’habitatges del barri antic”(1). No obstant, va afirmar, “disposa d’un passiu molt sòlid”.

FORUM disposa de centenars de pisos destinats al lloguer o a la venda però no pot oferir els pisos que les famílies ofegades necessiten. Mentrestant, l’empresa pública FORUM fa d’embornal dels residus tòxics financers de les polítiques d’urbanisme passades, dedicades a construir places, passarel·les i aparcaments(2). I per mantenir-la amb les funcions que no li són pròpies, cal una partida del pressupost municipal que suma 1.483.016 €.
Amb aquestes lloses financeres i amb unes prioritats dedicades a amortitzar el deute, entenem que l’ajuntament es troba a mercès dels bancs, i per tant no els pot molestar posant-los multes per tenir pisos tancats per especular. I el que és més greu, FORUM, oficina local d’habitatge social, no és l’instrument de les polítiques d’habitatge que Manresa necessita, que són habitatges per a famílies amb molts pocs ingressos, (que reben ajudes intermitents) o amb ingressos zero. Són les famílies que no els queda més alternativa que viure en un dels blocs alliberats per la PAHC.
Entenem perquè els partits de la oposició que havien estat en el govern no volen remenar el tema i per aquesta raó també entenem que les crítiques que els va dirigir el regidor d’hisenda, eren tan sols insinuacions. Potser és que les bones formes polítiques serveixen per tapar-se els uns als altres.
Però encara hi ha un altre fet del ple que resulta especialment vergonyant no pel que es va dir sinó pel que es va callar. L’equip de govern es va mostrar molt cofoi de reduir el capítol 1. (despeses de personal) perquè disposa d’una plantilla de 67 empleats menys. Ni una sola veu va alçar el crit al cel per demanar que l’ajuntament de Manresa adeqüi l’estructura de personal i els programes de serveis socials, pensats per l’època de vaques grasses, a la situació dramàtica que han de suportar les famílies, i que col·lapsen les treballadores i els recursos dels serveis socials municipals.
Diuen que quan ja no hi érem es va sentir la veu de la regidora de serveis socials, que va parlar de les treballadores socials per afirmar que la PAHC, amb la seva actitud, les menyspreava.
Senyora regidora, creiem que vostè ha vist i sentit els drames que expliquen moltes famílies, i per tant, sap a quin punt pot arribar la ràbia, i també la profunda depressió de les persones que s’atansen davant de les seves treballadores. Li podem assegurar que la PAHC canalitza bona part d’aquesta ràbia, d’aquesta profunda depressió, i intenta, tota ella, com altres col·lectius de la ciutat, col·laborar amb eficiència amb unes treballadores a les quals seguim reconeixent el mèrit de treballar pacientment i silenciosa en mig d’aquest infern. Si vostè tingués la dignitat que a un servidor públic se li suposa, no taparia les seves vergonyes darrera d’una defensa purament retòrica de les seves treballadores socials front dels justament indignats. I en comptes d’això, a més d’incrementar el seu nombre i els seus recursos, explicaria amb pèls i senyals la situació dramàtica de la fragmentació social manresana, qüestió que li hem reclamat fins a la sacietat, i proclamaria les causes per les quals el seu equip de govern no aplica les polítiques socials que la situació requeriria. I si tot plegat es fa insuportable, sempre li queda la possibilitat de dimitir.
Però no demanem la dimissió de ningú. Nosaltres assistirem a les reunions que l’ajuntament convoqui amb els interlocutors que el govern disposi, això si, sempre que vinguin disposats a acomplir la llarga llista de compromisos pendents.

Acordat a l’Assemblea de PAHC Bages a Manresa el 21 de desembre de 2014.






(1) Tenim notícia de la rehabilitació d’un edifici de 6 habitatges la plaça Gispert.
(2) Tan sols 500.000 € dels 16 milions de diner públic del pla de barris 2004-2010 van ser destinats a rehabilitació d’edificis al barri antic.
 

dilluns, 22 de desembre de 2014

La familia que no se escoge



Dicen que los amigos son la familia que una escoge, pues bien en mi caso no los escogí yo, me escogieron ellos a mí.
Mi caso empieza un 27 de Abril de 2013, que es cuando por primera vez entro al Ateneu. Nerviosa por no conocer a nadie y por no tener un problema directo con la hipoteca me quedé en un rincón, en silencio casi escondida. Uno a uno los afectados explicaban las injusticias que la banca y el sistema les estaba haciendo, a medida que los iba escuchando mi indignación crecía. Al acabar la asamblea Rufí pidió voluntarios para la comisión de información, ya sea por las ganas que tenía  de ayudar o por mis principios morales, levanté la mano.
Rufí en estos casi dos años ha sido y será mi punto de confianza y tranquilidad. Es ese hombre sabio, de dulces palabras, de un vocabulario intachable y de una ética, que cuando habla hace que los cimientos del Ateneu se callen a escucharlo. Quien a día de hoy sigo pidiendo consejo ya que sus criterios son la base del buen dialogo.
Berni tan espontaneo, y natural, tan luchador y con tanta experiencia, que fue y ha sido mi confidente en estos casi dos años.
Toni y David ellos fueron los primeros en apostar por mí, llevándome a talleres a Barcelona para que aprendiera la recién salida ley hipotecaria.
Yoli, Eva, Ana, Vane, Esther, Loli compañeras que aunque a día de hoy ya no asistan a las asambleas me dieron confianza para ser yo misma.
Lupe, uff por mucho que dijera aquí me quedaría corta, es una mujer maravillosa, sin pelos en la lengua que ha estado a mi lado en los buenos, en los malos y en los peores momentos, que la quiero como si fuera mi hermana. Me he comprometido con ella, nos hemos casado, muchos de vosotros habéis sito testigos,  hemos llorado juntas y nos hemos respetado aunque no tuviéramos los mismos puntos de vista.
Ella, yo y Carles, Rafa y Jose Maria formábamos el grupo de los indignados, la comisión de casos más cañera, y con más compañerismo que he conocido jamás.
Manoli apareció en el peor momento de mi vida, a ella le agradezco haber estado a mi lado cuando mi vida se derrumbaba cuando era ella la que necesitaba de mi ayuda.
Amparo y Antonio que se han convertido en mis padres, dándome consejos, escuchándome y riñéndome por llegar tarde a casa.
Y no acabaría nunca, Gabi, Riki, Sergio, Felip, Eva, Santi, Saleta, Aleix, Skal, Moha, Musta, Manolo, Dora y un largo etc.
Todos y cada uno de vosotros que en su día dejasteis que formara parte de la familia que no se escoge, que me habéis escuchado, que me habéis hecho reír hasta coger dolor de barriga, a todos vosotros hoy, os quiero dar las gracias, porque por todos vosotros soy la mujer que hoy conocéis.
¡Os quiero!


#CXVidasenJuego Accions contra Catalunya Caixa dia 22 desembre 2014

Jornada d’accions contra Catalunya Caixa per exigir el desbloqueig de les negociacions amb les famílies estafades per l’entitat
 
Catalunya Caixa ha venut a Blackstone la gestió de pràcticament tot el seu fons de deutes hipotecaris, bloquejant qualsevol intent de negociació i esquivant totes les responsabilitats socials que li corresponen com a entitat rescatada.
 
En els propers mesos es pretén formalitzar una nova maniobra especulativa avalada pel Govern i destinada un cop més a socialitzar pèrdues i privatitzar guanys. El traspàs de CX al BBVA està previst que es produeixi sense que en cap cas aquest últim es faci responsable de garantir el retorn del rescat de més de 12.000 milions de fons públic aportat forçosament pel conjunt de la ciutadania. D’aquesta manera, el BBVA, nou propietari de l'antiga caixa rebrà un producte fet econòmicament rendible fruit del robatori i a les pràctiques mafioses de les elits polítiques i financeres. 

Al mateix temps, CX ha estat negociant amb l'entitat financera  Blackstone, una companyia de capital nord-americà que, com  tants altres fons voltors, ha vist en la crisi i en la dramàtica  situació d'emergència habitacional en la que ens trobem una oportunitat  daurada per a enriquir-se especulant amb vides hipotecades i pisos tacats de sang. CX ha venut a aquesta entitat la gestió de prácticament tot el seu fons de deutes hipotecaris, fent  caixa i alhora esquivant totes les responsabilitats socials que, com a  entitat rescatada i de facto nacionalitzada, li corresponen.

Per donar el marge necessari a aquestes maniobres mafioses i per  garantir que es duen a bon terme, CX porta més de vuit mesos bloquejant  qualsevol intent de negociació. Amb un cinisme i una falta d'escrúpols  inaudits, durant els últims mesos CX ha fingit negociar amb centenars de  families, retardant innecessàriament els tràmits i alimentant les seves  esperances mentre, al mateix temps i a les nostres esquenes, es  tancaven els acords amb Blackstone que permetran la venda dels deutes  d'aquestes families a una companyia carronyaire interessada  exclusivament en el guany econòmic. 

Un exemple escandalós i intolerable d'això anterior és el "contracte d'espera" que estan oferint sistemàticament a molts afectats de la PAH: CX es compromet a no executar durant un període de 4 a 5 mesos i a estudiar els casos a canvi d'un compromís de no fer accions per part de la familia, es a dir, renunciar al dret a manifestació. Amb aquest "contracte d'espera" CX no es compromet a donar una solució, només a no executar-te mentres fan la venda. L'únic objectiu d'aquesta pràctica quasi mafiosa és guanyar temps per facilitar la venta sense oferir solucions a les families que ho necessiten. Si ofereixen aquest contracte estafa a les persones de la PAH, no volem ni imaginar que estan intentant vendre a les resta de la població, que tanmateix no té tanta informació sobre les males pràctiques de l'entitat.

Així doncs, davant  la situació de bloqueig de les negociacions individuals que durant els  últims vuit mesos portem patint, davant el frau a la població que suposa  la venda de CX sense l'assumpció de responsabilitats pels 12.000  milions destinats al seu rescat i davant la venda especulativa i fraudulenta al fons voltor Blackstone dels deutes de centenars de  families, les PAH's catalanes exigim:

1. Que s'impedeixi la venda de CX a qualsevol entitat financera (no només BBVA) que no es comprometi  a assumir el pagament del rescat de 12.000 milions estafats a la  ciutadania. Entenem que en haver estat rescatada amb diners públics, CX -o qui sigui que la gestioni- té una responsabilitat social que no pot defugir: aturar tots els desnonaments de vivenda habitual, extingir el deute impagable de les families i cedir el stock d'habitatge buït per a ús social.

2. Que s'acabi el bloqueig de les negociacions individuals per part de CX i es concedeixin dacions en pagament (o condonacions del deute) i lloguers socials a les families estafades per l'entitat.

3. El compromís per part de CX de no vendre a tercers (en aquest cas a Blackstone) el deute de cap família.

Per tot això avui durant tot el matí les PAHs catalanes faràn accions de bloqueig a la xarxa d'oficines de CX de tot Catalunya. I les accions no pararàn fins que CX doni solucions.

#SíSePuede

dimarts, 2 de desembre de 2014

Segon aniversari amb la lluita més viva que mai





Si l'habitatge és un dret, okupar és un deure!


Avui, 2 de desembre de 2014, és la data del nostre aniversari. Fa 2 anys celebràvem la primera assemblea i res ens feia pensar que estaríem on estem, havent assolit totes les victòries que hem aconseguit fins ara i amb tantes lluites pendents encara.
Han passat per la nostra assemblea més de 250 casos d’afectades per la hipoteca o amb problemes de lloguer dels quals gairebé una tercera part han estat resolts ja favorablement.
Hem aconseguit fer-nos visibles i ser escoltades a la ciutat i la comarca, convertint-nos en  agent interlocutor en temes d’habitatge per les administracions.
Hem recuperat 3 edificis amb habitatges buits per posar-los a complir la seva funció social amb l’Obra Social de la PAH i acollir a 28 famílies, 82 persones, 33 d’elles menors d’edat.
Alhora que creixíem i apreníem, hem aprofitat per teixir relacions amb altres moviments socials de la comarca, amb altres lluites pels drets humans, amb altres PAHs i altres moviments d’habitatge de Catalunya i la resta de l’estat espanyol.

Tot i el que hem assolit la lluita encara és viva:

  • Seguim tenint una ciutat amb milers de pisos buits, amb una administració local que no fa servir les eines que té al seu abast per mobilitzar aquest parc d’habitatges.

  • Cada dia més famílies tenen problemes per poder pagar els rebuts de la hipoteca o del lloguer de casa seva.

  • Tenir una feina no garanteix un mínim d'ingressos que permeti fer front de les despeses d’habitatge i subministraments de la llar, drets inalienables de les persones.

  • Tot i les sentències contràries de tribunals europeus, se segueix desnonant a la gent de casa seva sigui per un deute hipotecari o per impagament de la quota de lloguer.

  • El Banc Dolent (SAREB) segueix especulant amb els habitatges que disposen gràcies al rescat bancari fet amb diner de tota la ciutadania. El NOSTRE diner!

  • I un llarg etcètera de contínues violacions de drets humans que van des dels problemes de pobresa energètica fins la criminalització de la protesta passant per la persecució de les persones migrades.

Als culpables i els còmplices us diem: aquí ens tindreu, fent-vos front, no deixant que us sortiu amb la vostra, denunciant als culpables i exigint a les administracions que acompleixin amb el seu deure de servir a la ciutadania i no als interessos particulars de uns pocs privilegiats.
I aquí ens tindreu cridant ben fort allò de: “SÍ SE PUEDE
Dia rere dia, any rere any, en la lluita diària, SEGUIM! Juntes tot!

Per celebrar-ho plegades hem preparat un seguit d'actes als que esteu totes convidades! Us hi esperem!